Les rúbriques estan de moda
Davant la innovació educativa actual basada en l'aprenentatge per competències, ja hem vist que la metodologia d'avaluació tradicional va haver d’obrir pas a un sistema avaluatiu que fos també capaç de fomentar l'autonomia i la responsabilitat de l'alumne amb la seva tasca, a través de l'autoavaluació, o amb la tasca de la resta de companys, a través de la coavaluació. Com ja hem indicat, el recurs més utilitzat com a criteri d'avaluació competencial és avui dia la rúbrica, definida per Neus Sanmartí al seu article “Avaluar per aprendre” (2010: 28) com “una matriu que explicita, d’una banda, els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència [organització d’un text, cohesió, expressió de les opinions…] i, de l’altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació [nivell 0 (novell), nivell 1 (aprenent), nivell 2 (avançat), nivell 3 (expert)]”:
No obstant això, les rúbriques s'han anat transmetent de docent en docent com si el seu ús suposés la panacea per a l’avaluació de qualsevol mena de producte final en un itinerari d'aprenentatge (presentació oral, redacció, exposició grupal, poema, dibuix…). En aquesta línia, si l'ensenyament per competències se centra en el seguiment de l'aprenentatge que l'alumne va adquirint al llarg d'un procés fins a assolir satisfactòriament un objectiu (producte final), les rúbriques se centren únicament en l'avaluació d'una tasca específica però no en el procés que ha seguit l'alumne fins a la seva finalització.
Per tant, són realment les rúbriques adequades per a avaluar formativament als alumnes?, quins beneficis presenta l'ús a l'aula d'aquesta mena d'avaluació?, és útil emprar les rúbriques com a sistema per a l'avaluació de qualsevol producte final?... A continuació i seguint les opinions que professors i experts en l’àmbit de la psicopedagogia han anat expressant sobre l'aplicació de les rúbriques, es resumeixen 7 avantatges i 7 desavantatges que aquesta eina d'avaluació presenta i que, tenint en compte tot el que hem explicat sobre l’avaluació ens permeten valorar la seva utilitat en cada context.
Model de rúbrica extret de l’article “Avaluar per aprendre” de la Neus Sanmartí, pàgina 28.
1) Redueixen la subjectivitat de les avaluacions tradicionals portades a terme pel professorat. Els criteris d’avaluació amb les rúbriques són objectius i explícits.
2) Permeten fomentar l’autoavaluació i l'autoregulació de l’estudiant no només en el moment de correcció de la tasca final, també durant el procés d’elaboració en conèixer l’alumne els objectius i els aspectes que han d’aparèixer al seu producte.
3) Detallen els criteris necessaris per a l’obtenció d’una puntuació determinada i d’aquesta manera queda justificada la qualificació final.
4) Fomenten la competència metacognitiva: l’alumne s’enfronta al repte de reflexionar i ser crític amb el propi contingut d’aprenentatge.
5) Els indicadors graduals de les rúbriques permeten orientar l’alumne sobre les seves debilitats i fortaleses en relació amb la tasca específica.
6) Serveixen al professor com a punt de referència per registrar el progrés general de la classe i com a autoavaluació per valorar l’eficàcia del propi ensenyament (mètodes i recursos).
7) Poden suposar un motor de motivació per a l'alumnat en conèixer els criteris que ha de complir per tal d’aconseguir la màxima puntuació.
1) El professorat requereix més temps per a l’elaboració d’aquest tipus d’avaluació.
2) Sovint suposa una dificultat ajustar la graduació (1,2,3,4 / insuficient, acceptable, avançat, excel·lent...) amb els criteris que diferencien cada puntuació...
3) No resulten adequades per a l’avaluació de variables més abstractes com la creativitat, la capacitat d’expressió, l’esforç o el temps invertit.
4) No permeten una avaluació personalitzada davant alumnes amb necessitats específiques o nouvinguts (estandardització dels objectius).
5) El professorat necessita certa formació per a la satisfactòria elaboració de les rúbriques.
6) Les rúbriques només avaluen el producte final, no el procés seguit per l’alumne (avaluen una redacció però no el progrés de l’alumne fins a arribar a la realització d’aquell producte final: ritme d’aprenentatge, dificultats durant l’elaboració, etc.).
7) Suposen una dificultat si es pretén avaluar els objectius aconseguits per cada membre d’un grup de treball. Per exemple, en el moment de coavaluar una exposició oral portada a terme per 5 estudiants: o bé la rúbrica focalitza sobre l’exposició oral en general, o bé sobre l’expressió oral de tots 5 alumnes, però seria inviable que els companys haguessin d’avaluar a cada un dels membres perquè haurien d’enfrontar-se a 5 rúbriques.
