top of page

Coavaluació entre iguals

Com ja hem insistit, si en una aula s’ha de diversificar les activitats per promoure un millor aprenentatge, també s’han de diversificar les eines per avaluar els estudiants. Un dels instruments que el professorat té disponible per a l’avaluació és la coavaluació, una eina que es caracteritza per partir d’uns criteris i barems d’avaluació elaborats i pactats entre els estudiants de tota la classe per avaluar-se els uns als altres. La fita d’aquest sistema d’avaluació, igual com hem assenyalat en parlar de l’autoavaluació permet desvincular la responsabilitat qualificadora del docent, que sovint es basa a puntuar a partir dels errors de l’alumnat, i permet recolzar-se més en la regulació i promoció de sistemes d’avaluació entre l’alumnat. Els estudiants aprenen d’una forma més implicada, per una banda, a avaluar com a grup, a valorar la cooperació de cada membre del grup classe ---amb la qual cosa es fomenta l’autonomia, el cooperativisme i la participació en l’aula---, i per altra banda, a interioritzar els processos i els mitjans de l’avaluació formativa, aquella que, com sabem, impulsa l’alumne a recollir i analitzar dades per aprendre a decidir a fi de millorar. Com en l’autoavaluació, l’alumnat aprèn a avaluar els processos de la seva formació i dels èxits aconseguits.

mapa_definició_coavaluació.png

Aquesta eina implica, entre altres aspectes, sobretot una participació activa de l’alumnat en el grup-classe i els ensenya que avaluar els seus companys també és una forma d’avaluar-se a ells mateixos, perquè són capaços de reconèixer quines són les activitats que s’han fet correctament, els èxits i els aprenentatges, i quins han estat els errors, tant les dels altres com les pròpies.

 

La importància de la coavaluació, com a component de l’avaluació formativa, rau en el fet que el seu propòsit és la millora de les competències de l’alumnat. I és que aquesta eina té tres components claus: primer, la relació entre la teoria i els continguts estudiats a classe amb la pràctica de les activitats proposades a classe; segon, el desenvolupament de les competències establertes en el currículum d’educació; i tercer, la participació en el debat.  És un instrument formatiu i d’aprenentatge que té com a objectiu que l’alumnat valori, respecti, comprengui i reconegui els punts de vista dels seus companys.

La coavaluació, com tot canvi profund en la manera d’avaluar, no pot ser feta un dia determinat i prou a tall d’improvisació perquè l’alumnat no entendria un tipus d’avaluació al qual no estan acostumats. L’ús de la coavaluació ha de formar part del sistema avaluatiu regular i quotidià pels beneficis que pot proporcionar al grup classe. Un benefici podria ser la consolidació de la relació social entre els companys. S’estableix la cooperació entre l’alumnat a un mateix nivell ---tots són avaluats i tots avaluen, subjecte i objecte d’avaluació--- tot establint repartiment de categories dins el grup. Tots són conscients que en els grups cooperatius cada membre és un component indispensable i autònom, i busquen el bé del grup. Un altre benefici és la participació i interacció que mantenen en les activitats avaluatives els membres del grup. Un últim benefici és que la classe esdevé un punt de suport en el procés d’aprenentatge, que fa que l’avaluació en grup, és a dir, la coavaluació, esdevingui un factor clau en el procés d’aprenentatge. 
  

beneficis_coavaluació.png

Quines condicions ha de tenir la coavaluació? El primer element que ha de tenir en compte és l’acord del docent i de l’alumnat en els criteris a través dels quals seran avaluats, uns criteris hauran de seguir per realitzar les activitats i que han de concretar els aspectes de millora dels membres del grup classe. Amb això s'avalua la tasca feta pels seus companys, que de fet és la mateixa aptitud cooperativa. Aquests criteris o indicadors han de ser actitudinals, conceptuals i procedimentals, com a mínim, i que mostrin les competències que han d’assolir en cada rang dels indicadors. 

A tall d’exemple, per a una exposició a classe, si l’alumnat hagués triat avaluar un criteri segons el contingut, atorgarien un percentatge de la nota, dividirien en quatre rangs i definirien què s’espera de l’estudiant: per expert (puntuació 4), interessant i amb força profunditat, ben fonamentat i justificat, molt bon domini del tema; per avançat (puntuació 3), interessant però algun aspecte massa simple o poc explicat, bon domini del tema; per aprenent (puntuació 2), alguns aspectes poc interessants, simples o poc justificats, domini del tema a mitges (improvisació i poca fluïdesa), i per novell (puntuació 1), contingut avorrit, sense interès, no domini del tema. 

A més, s’espera que l’estudiant faci una justificació de la seva valoració amb comentaris, segons siguin treballs en grup, exposicions, treballs, o de qualsevol naturalesa. El que s’ha d’aconseguir en aquest punt és que els alumnes reflexionin quin ha estat el punt que els ha agradat més, en què els podria ajudar l’activitat del company i com milloraria el seu treball, així com altres elements, com la claredat i la coherència de l’expressió, l’organització, la cohesió temàtica, l’originalitat, adequació, etc. 

Tot això, per descomptat, ha de tornar al docent, que compararà les seves anotacions amb les dels seus estudiants. La retroacció o el feedback que ofereix el docent servirà pel que fa a l’adquisició d’aprenentatge per asseure bé els punts forts de les anotacions i enfortir els punts febles, però també servirà per saber si el docent està fent bé la seva feina, si realment els alumnes han escoltat els seus companys i si han justificat els seus comentaris amb la reflexió que se’ls demana.

 

De tot això fins ara exposat, quina seria la millor forma d’aplicació? La coavaluació es pot implantar a les aules mitjançant rúbriques, com a model que dóna molt per parlar, o qüestionaris, sempre que compleixi la condició d’haver estat consensuat per tots. Les plataformes virtuals, a més, com us hem explicat, ofereixen una possibilitat de pujar documents i formularis que seran omplerts per l’alumne on el professor podrà veure tots els punts possibles proposats pels alumnes. I en la línia de tot l’exposat i si voleu seguir treballant amb rúbriques però dissenyant al gust del docent i l’alumnat, val la pena passejar-se per aquests dos enllaços:

iRubric (https://www.rcampus.com/indexrubric.cfm)

ERubrica (https://www.erubrica.com/blog/rubrica/la-coevaluacion/)

descarregues_7_x2,1.png

Aquesta pàgina web és un projecte col·laboratiu de l'alumnat del Màster Universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Especialitat: Llengua i Literatura catalana i espanyola. Volem deixar constància del nostra agraïment i reconeixement a l'equip de professors i professores del màster atès que els recursos, propostes i idees que recollim en aquesta pàgina web , en molts casos, són continguts que hem treballat als diferents mòduls del màster. 

Assignatura: Activitats i dinàmiques d'aula.

Prof. Oriol Pallarés (oriol.pallares@uab.cat)

Creative Commons International

Orgullosament creat amb Wix.com

octubre 2019 - juny 2020 |   Barcelona

bottom of page