Em dic Iris Vila-Masana i Fàbregues i tinc 23 anys. Vaig cursar l’ESO en un institut concertat i després vaig fer el salt al públic per realitzar el Batxillerat Humanístic. Ja des de sempre les llengües, la filosofia, la història, l’art i la literatura m’han fascinat i tenia clar que volia fer Filologia Hispànica. El canvi de parer va resultar del descobriment de la carrera d’Humanitats que em semblà la suma definitiva dels meus interessos acadèmics. És així com vaig fer aquest grau a la Universitat Pompeu Fabra i vaig anar descobrint la meva vocació de docent que em va portar fins a la Universitat Autònoma per fer el Màster en Formació del Professorat.

​

Les sessions d’Activitats i Dinàmiques d’Aula m’han servit per obrir-me un nou horitzó de coneixements en l’àmbit tecnològic però també en el personal d’una forma molt cohesionada. Tecnològicament he incorporat algunes de les eines com el Mentimeter per fer una pluja d’idees en la primera sessió de la SD. Personalment he trobat molt enriquidora la comparació de la maleta de la Mary Poppins amb tots els recursos que ha de tenir un professor per poder estar preparat per tot allò que li pugui passar a l’aula i fora d’ella. A més a més, m’ha agradat molt el dinamisme de les classes i les innovacions d’espai que ha fet l’Oriol, la participació activa que ens ha donat i l’ampli horitzó de pensament que se’ns ha ofert. Tots aquests aprenentatges els estic procurant aplicar al centre on estic realitzant les pràctiques actuant amb proximitat, emoció, empatia i inclusió. 

​

És d’aquesta forma, a través de les qualitats mencionades anteriorment, que procuro integrar tots els coneixements en el meu desenvolupament professional ja que, tal com diu la frase que he escollit, m’agradaria fer de cada alumne, un alumne especial, particular i únic. M’agradaria aprendre a saber mirar el col·lectiu estudiantil com un conjunt de personalitats concretes les quals, cada una d’elles necessita alguna eina, algun recurs o alguna ajuda que jo li pogués oferir i és per aquesta raó que convé tenir un gran ventall de possibilitats i d’instruments que responguin al que necessita el docent i li facilitin la feina.  

​

La meva participació en el treball és en la Comissió 2 de Correcció i Adequació i va molt lligada a una de les activitats que més m’agrada fer: parlar correctament el català i intentar, en la mesura del possible que el meu entorn també ho faci. A més a més, m’agrada molt escriure i la correcció de textos; molt sovint les meves amigues em demanen ajuda quan han d’elaborar un escrit o quan tenen dubtes gramaticals i ortogràfics. És d’aquesta manera com intento preservar l’autenticitat i la genuïnitat del català com a valor cultural imprescindible.