Sóc la Laia Gisbert Carrera, visc a Sant Quirze del Vallès i sóc una apassionada de les llengües, sempre ho he sigut! És precisament per això que vaig fer el grau de Traducció i Interpretació en Alemany i Italià a la UAB. Alhora, des que tenia 16 anys faig classes d’idiomes particulars i a acadèmies. 

​

L’educació sempre ha sigut un camí present en la meva vida i, després de treballar un any en el sector de l’atenció al client i la comunicació internacional vaig decidir-me a apostar per aquest camí i fer el Màster de Formació del Professorat.

​

“Si parles a una persona en una llengua que entén, les paraules li aniran al cap. Si parles a una persona en la seva llengua, les paraules li aniran al cor.” Aquesta frase que va dir Nelson Mandela ha estat el meu lema durant molt de temps. Vivint a Alemanya em vaig adonar que no podia ser més certa. La gent, veient l’esforç que fas per arribar millor a ells, et valora i et tracta com si fossis de casa.

​

Crec que, en certa manera, passa el mateix amb els i les adolescents i amb la manera en què els tractem. Per arribar a ells és essencial que ens posem en la seva pell i hi empatitzem.

​

És per això que l’assignatura de Recursos i Dinàmiques d’Aula m’ha semblat molt interessant. Les noves tecnologies són la llengua del nostre futur alumnat i aprendre-la farà que ens escoltin de manera diferent, segurament amb més predisposició.

​

De moment, l’assignatura m’ha servit per començar a omplir “la bossa de la Mary Poppins” no només quant a recursos tecnològics, sinó que també quant a estratègies per portar una classe. Si sóc completament sincera, haig de dir que tinc una mica de respecte al meu primer dia de feina, però gràcies a aquestes estratègies i les que aniré trobant en el futur estic segura que serà una mica més fàcil.

Per aquest treball m’he apuntat a la Comissió 6, la de Tutories, ja que recordo que allò que fèiem a les tutories del meu pas per l’ESO no era profitós! Eren útils bàsicament per avançar deures i comentar aspectes organitzatius amb la classe.

​

A dia d’avui, opino que són un espai regalat fora de la nostra assignatura de Llengua i Literatura Catalana on podem tractar temes de molta importància per formar no només alumnes, sinó persones.