Em dic Lluís Tomey i Serigó i soc graduat en Estudis de Català i Espanyol, amb especialitat en Llengua Italiana. Recentment la UAB m’ha concedit el Premi Extraordinari de fi d’Estudis, del qual estic molt orgullós. Sempre he estat un gran amant de la llengua i de la literatura. Fa uns anys vaig estudiar Periodisme, però em vaig adonar que no em veia exercint com a tal. Al final vaig anar a parar al lloc on em toca per vocació.

​

Tal vegada em resulti prematur definir o quantificar quin impacte han tingut en mi les sessions de Activitats i dinàmiques d’aula, més encara després del recent tancament dels centres, amb la impossibilitat de mostrar els meus avenços com a docent. Sí que puc afirmar, tanmateix, que he incorporat eines digitals valuoses al meu ideari docent, les quals han tingut una bona acollida entre l’alumnat en les escasses dues sessions que he impartit a l’institut. Per exemple, l’aplicació Plickers, la gamma àmplia de les Superteachertools, el ClassroomScreen o el GoogleSlides. Aquestes eines ja caminen amb mi dins la motxilla de Mary Poppins de què ens parlava l’Oriol Pallarés. A l’alumnat, crec jo, se l’ha de sorprendre, allunyar-lo del tedi i buscar-ne l’atracció a través de la varietat. I no només es tracta d’atraure’ls, sinó d’aconseguir que romanguin amb nosaltres i ens acompanyin en el procés d’aprenentatge. I aquests recursos citats i d’altres que encara no he espremut col·laboren en aquesta direcció. Penso que el/la bon docent és aquell/a que coneix les virtuts i mancances de l’alumnat i en fomenta les capacitats i la motivació. Ara bé, si això no va acompanyat del coneixement d’un mateix com a docent, poca cosa traurem de l’alumnat. Tenir recursos digitals i saber-los usar provoca que et reinventis i que orientis i milloris el teu bagatge docent. I a mi m’urgia un reset, perquè no soc massa hàbil en el maneig de les eines digitals.

​

Quant al pla d’acció que em plantejo, està basat en tres pilars bàsics: empatia, confiança i motivació. Com en tots els col·lectius humans, sense els dos primers no arribaràs mai a bon port. Cal comprendre el món dels adolescents, saber que la seva vida té unes prioritats sovint banals, però que són les que toquen. Entendre el seu món és clau. I aplicar les eines digitals farà que et vegin com un dels seus. Ara bé, sempre deixant clars els rols i la participació de cadascun en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

​

Pel que fa a la meva participació en el treball, formo part de la Comissió número 10, en la qual tractem de buscar i crear recursos i eines per jugar amb la llengua i literatura. Dins d’aquesta comissió, jo m’encarrego de buscar maneres lúdiques de crear diccionaris i de plantejar aprenentatges a partir d’algun joc de taula. És engrescador i penso que, a base de donar-li alguns tombs al cap, es poden fer activitats diferents, per així sorprendre l’alumnat, en la línia que abans comentava.