La docència era la meva assignatura pendent. Penso que és una professió que ha de sortir d’un sentiment vocacional i de servei, i prendre la decisió d’iniciar aquest camí ha estat una alliberació. He trobat el que volia.

 

L’assignatura de Dinàmiques d’Aula m’ha ajudat molt a ampliar la meva pròpia visió i la visió d’altres assignatures del màster perquè ha estat molt pràctica.

​

Des del bon començament, amb l’Oriol hem vist diferents tipus de rols de docents, vàries dinàmiques i recursos i també formes de gestionar les classes.

Totes aquestes eines i models formen ara part de la meva motxilla, i he après que s’ha de ser molt selectiu a l’hora d’aplicar-les perquè no tot val. I no tot val per a tothom. Però aquest treball és molt enriquidor, ja que el “prova i error” m’ajudarà a conèixer més els meus alumnes i les meves habilitats. És un aprenentatge afegit.

 

Jo, que vinc d’un ensenyament sense eines digitals, endinsar-me en aquest mon m’ha fet obrir els ulls a totes les possibilitats meravelloses que tenim per

aprofitar de cara a l’aprenentatge. És una forma d’apropar-te a l’alumnat, d’anar de la mà del present i d’obrir-nos a un ventall infinit d’opcions. Aquesta

renovació constant és més que motivadora.

 

Crec que, com la majoria dels companys, una de les majors pors que tenim és la de saber gestionar l’aula. És per això que estic treballant en aquesta

comissió, ja que m’interessa molt aprofundir en aquest tema, conèixer les valoracions dels companys i aprendre més tècniques per saber com orientar-

me en un futur.