Cursant el bloc d’Activitats i Dinàmiques d’Aula m’he adonat de la multiplicitat d’usos que ofereixen les noves tecnologies quan es tracta de facilitar l’aprenentatge i la comunicació o interacció grupal. Molt probablement a causa de la meva manca de formació en psicopedagogia i didàctica, ben poques vegades m’havia parat a reflexionar de manera pregona sobre quines eren les metodologies idònies a l’hora d’acompanyar els alumnes durant el procés de construcció de coneixements. Quan estudiava la carrera de Filologia Catalana i el màster d’especialització en història i teoria del teatre català només pensava, bàsicament, en adquirir el màxim nombre de coneixements amb la major profunditat possible. En un inici, l’objectiu que percaçava era esdevenir una experta en la matèria per, arribat el moment, aconseguir transmetre amb efectivitat les bases de les aptituds i els sabers d’aquest camp d’estudi als meus futurs alumnes. Més endavant, en tenir la meva primera experiència com a docent, aviat se’m va fer evident que connectar amb els adolescents i despertar el seu interès no era tan senzill com havia pensat d’antuvi. Breu: va ser al llarg d’aquest període quan vaig comprendre que no disposava de les eines necessàries per ensenyar llengua i literatura.

​

En més d’una ocasió, en aquest mateix màster, se’ns ha dit que els filòlegs no acostumem a ser els millors docents perquè sovint ens centrem massa en els continguts i obviem les estratègies per transformar les informacions en coneixements viables i transferibles. Sincerament, discrepo. Tot i això, es fa evident que disposar d’un conjunt de sabers acadèmics no significa que de manera automàtica estiguis preparat per exercir com a professor a un institut. Per aquest motiu, començar a entrar en contacte, encara que de moment només sigui de manera superficial, amb tot un seguit d’estratègies i de recursos de treball recollits en forma de dinàmiques de grup m’ha donat múltiples idees sobre com encarar i optimitzar la meva futura actuació docent. Val a dir, també, que durant les diverses sessions d’aquesta assignatura m’he abastit d’eines TAC que, fins aleshores, desconeixia com el Mentimeter, l’Instant Classroom o l’aplicació Plickers que, ben emprades, em serviran de segur per dinamitzar i amenitzar les classes; millorar la interacció amb els alumnes i gestionar de manera oportuna el temps i, anàlogament, l’espai.

​

Ara per ara, el pla d’acció que tinc intenció de seguir, adaptar i perfilar depenent de les circumstàncies és incorporar tot aquest seguit de recursos a la meva motxilla docent; desenrotllar aptituds relacionades amb la cooperació, l’autoavaluació i l’aprenentatge amb incentius horitzontals; apostar per les activitats d’avaluació continuada o per l’avaluació formativa i, sobretot, considero indispensable aprendre a mirar els continguts d’aprenentatge, siguin de llengua o d’una altra matèria, no des d’una perspectiva exclusivament científica sinó des de la perspectiva d’haver-los d’ensenyar. Aquest és el meu major repte: aprendre a ajudar els alumnes a elaborar un coneixement coherent i recuperable, a plantejar reptes cognitius, de la manera més adequada possible per tal de fer-los veure que les activitats que fem no només els seran útils dins de l’aula sinó que estan vinculades amb el seu que també és el nostre món.

​

Al llarg del procés de construcció d’aquest projecte col·lectiu, d’acord amb la meva voluntat de vincular-me més amb els estudiants, m’he ocupat de coordinar la comissió número sis, és a dir, la de Tutories. De bon començament, juntament amb els altres membres del grup (Laia Gisbert, Elena Maes, Cristina Méndez, Paloma Moltó i Isaac Orenes) vam plantejar-nos com enfocar aquest apartat i finalment vam acordar buscar vies d’orientació de l’alumnat. Per tant, el nostre punt de partida va ser elaborar una espècie de calaix de sastre en què els companys poguessin trobar recursos útils i adequats per organitzar activitats i tallers durant les sessions de tutories dedicades a temes com l’orientació acadèmica i professional; la sexualitat i relacions afectives; la prevenció de drogues; el feminisme i les actituds sexistes; l’assetjament i el ciberassetjament (així com l’ús responsable de les xarxes i internet); el racisme i els prejudicis; l’alimentació i els trastorns alimentaris; l’educació emocional i l’educació mediambiental. Personalment, a banda de coordinar l’equip, al qual agraeixo les constants recomanacions i iniciatives, el suport mostrat i la bona predisposició en general, m’he encarregat de l'apartat d’orientació acadèmica i professional. 

​

Finalment, vull expressar el meu agraïment a totes les persones que, amb una gran eficiència, s’han ocupat de coordinar aquest treball i també als artífexs del web i les altres estructures col·laboratives.