D’entre tot el que hem fet en aquesta assignatura, he posat unes quantes coses a la maleta de professor. Una, l’ordre: l’ordre de les classes. La sensació que tot té el seu lloc i que cada activitat està pensada i té l’espai i el sentit que ha de tenir. A més, a cada classe hi ha els canvis de ritme que necessita l’alumne per a mantenir l’atenció i refrescar-se. Dos: l’emoció. No té res a veure aprendre amb emoció que sense, i en aquestes classes hem après emocionant-nos i hem marxat contents. Vull poder-ho fer a l’aula. Tres: el detall. El detall en l’actitud del professor, la sensació que té en compte tots els seus moviments i tracta d’adequar-los a cada situació. També el detall d’acomiadar els estudiants després de cada classe o de plantejar aspectes com la importància de l’espai i els elements i la decoració a l’aula. Quatre: l’ús de les TIC. No m’interessaven gaire i ara em sembla que ens podran ser útils. De fet, a la nostra SD hem fet servir el Text2MindMap, i, encara que el mapa que havíem de fer era força complex i ens hagués ajudat tenir més detallat el pla d’intervenció, la posada en escena ha funcionat prou bé, ha agradat als alumnes i el mapa conceptual que hem acabat creant col·lectivament ha servit de document guia per a la resta de la SD. Cinc: El sentit de l’humor. Que no falti!

 

Per millorar la meva actuació docent, el meu pla d’acció és assumir cada vegada més el risc de moure els estudiants, de fer-los participar i de generar situacions que els puguin emocionar. També, ser més detallista a l’hora de planificar aquestes intervencions a l’aula.

 

Formo part de la Comissió de Recursos Docents, on hem volgut compartir informació i recursos per a la gestió de l’autocura i la gestió d’emergències. La meva funció ha estat preparar l’apartat “Cures per al personal docent” i sintetitzar la informació dels protocols d’intervenció en situacions de racisme del Departament d’Ensenyament.