![](https://static.wixstatic.com/media/144667_1050352e3b2341a1b601dff6d8de8841~mv2.jpg/v1/fill/w_980,h_107,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/144667_1050352e3b2341a1b601dff6d8de8841~mv2.jpg)
CNV i pràctiques restauratives
![](https://static.wixstatic.com/media/144667_5007fd29961143c2939f582374731c0d~mv2.jpg/v1/fill/w_311,h_307,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/144667_5007fd29961143c2939f582374731c0d~mv2.jpg)
Què és la CNV?
-La comunicació no violenta (CNV) és una eina per resoldre conflictes de tota mena a l’aula (i també fora de l’aula).
-Es basa en la comunicació entre les dues parts en conflicte, per tal d’identificar sentiments i necessitats, i aprendre a verbalitzar peticions que puguin transformar-se en acords i consensos entre les dues parts.
-És un tipus de comunicació a la qual no estem acostumats/des, ja que venim d’una tradició pedagògica que s’ha basat en la punició i el càstig.
-Quan un infant/adolescent té una conducta disruptiva, cal veure quins sentiments/necessitats no cobertes hi ha darrere.
-Davant d’un conflicte, hem de treure-li capes a la ceba. És positiu que les dues parts aprenguin a verbalitzar quins sentiments experimenten davant la situació.
-Tot seguit, els sentiments ens donaran pistes de les necessitats no cobertes que hi ha darrere d’aquell conflicte: ganes de cridar l’atenció, baixa tolerància a la frustració, baixa autoestima, manca de relacions afectuoses saludables…
-Més endavant caldrà aprendre a verbalitzar peticions concretes per donar resposta a les necessitats no cobertes i arribar totes dues parts a consensos.
![](https://static.wixstatic.com/media/144667_8c561d876b2846ab9b6a451cc3905a4b~mv2.jpg/v1/crop/x_2,y_2,w_280,h_172/fill/w_392,h_241,al_c,lg_1,q_80,enc_avif,quality_auto/144667_8c561d876b2846ab9b6a451cc3905a4b~mv2.jpg)
El vincle entre la CNV i les pràctiques restauratives
-La CNV se centra a arribar a pactar i consensuar acords entre totes dues parts.
-Les pràctiques restauratives van un pas més enllà i demanen a la part que ha comès un dany, que el repari o el restauri.
-D’aquesta manera, s’obvia la punició/càstig i es dona l’oportunitat a la part que ha generat un perjudici que hi posi remei reparant-lo, generant consciència sobre aquelles persones pel que fa a la reparació de dany i responsabilització dels seus actes.
-Es pot dir que la CNV i les pràctiques restauratives van de la mà, ja que totes dues rebutgen la punició/càstig perquè s’ha comprovat que el càstig no ofereix prou reflexió ni una modificació de la conducta dels alumnes disruptius. El càstig exclou el conflicte i no el repara.
![](https://static.wixstatic.com/media/144667_0179eaa117714e02b41e72c7ceec619b~mv2.jpg/v1/fill/w_577,h_199,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/144667_0179eaa117714e02b41e72c7ceec619b~mv2.jpg)
Exemples de sentiments que delaten necessitats no cobertes
-Hi ha certs sentiments que s’activen quan hi ha necessitats que no tenim cobertes.
-Puc sentir el següent, si les meves necessitats no estan satisfetes: tristesa, por, sorpresa, vergonya, preocupació, ràbia, cansament, dolor, confusió, disgust. (Si detectem a l’aula aquestes actituds, cal parar-hi més atenció, per veure què s’amaga darrere d’aquella situació en un alumne/a en concret).
Exemples de necessitats no cobertes (Basades en la CNV de Marshall B. Rosenberg)
-
SUBSISTÈNCIA I BENESTAR FÍSIC: llum, aigua, descans, silenci, alimentació, respecte del ritme propi, expressió sexual.
-
SEGURETAT (afectiva i material): confiança, protecció, ordre, ajut, confort.
-
LLIBERTAT: llibertat per elegir, autonomia, emancipació, espontaneïtat, independència.
-
NECESSITATS RELACIONALS: amor, afecte, tendresa, delicadesa, proximitat, pertinença, empatia, escolta, sinceritat.
-
RECONEIXEMENT: atenció, ser vist/a, acceptació, respecte, igualtat, agraïment.
-
IDENTITAT: pertinença, autoconfiança, coherència, autenticitat, autorespecte, autoconeixement.
-
CONTRIBUCIÓ: cooperació, col·laboració.
-
RECREACIÓ: plaer, joc, diversió, desfogar-se, relaxació, bellesa, entreteniment, recarregar energia.
-
REALITZACIÓ: Bellesa, creació, creativitat, evolució, aprenentatge.
-
SENTIT: Claredat, comprensió, orientació, propòsit, inspiració, esperança, transcendència, espiritualitat.
-
CELEBRACIÓ: compartir alegries i penes, viure el dol i la pèrdua (d’una ocasió, d’un somni, d’un afecte), honrar (una persona, una acció, un aconteixement).
Fonts documentals
-
SCHMITZ, J. (2018). Prácticas restaurativas para la prevención y gestión de conflictos en el ámbito educativo. ONG ProgettoMondo Mlal, La Paz,
-
Mapa mental sobre la comunicación No Violenta de Marshall B. Rosenberg (Document audiovisual)