- La consideració de les cures en l’àmbit educatiu pot contribuir a un benestar i una presa de consciència individual i col·lectiva que no només és imprescindible per al bon funcionament d’un centre sinó que també és vitalment significativa i pertinent -o prioritària- en qualsevol procés d’ensenyament/aprenentatge i en qualsevol comunitat.

​

- Com a docents, és important prendre consciència que educar no és quelcom separat de la vida, i és per això que és necessari fer atenció a com vivim i obrir-nos a un qüestionament que ens porti a trobar claus sobre com tenir cura de nosaltres mateixos i dels nostres companys, com tenir cura dels espais d’ensenyament/aprenentatge, etc. Si no ens preguntem ni ens qüestionem com vivim, com afrontem els nostres vincles, reptes, etc., no podem pretendre tenir una relació  viva.

​

- Apostem per un model d’ensenyament capaç d’acompanyar emocionalment els joves, de donar-los la llibertat i la possibilitat d’experimentar i expressar-se en diversos àmbits i fomentar la seva autonomia i autoregulació, així com de posar-los límits que els donin un marc de seguretat i escolta.

​

- Entenem que aprendre és un acte comunitari, com també ho és ensenyar. La voluntat de construir claustres compromesos, participatius, solidaris, vitalistes i eficaços podria ser una pedra angular en qualsevol projecte educatiu. 

​

- Ara bé, aquesta no és sempre la realitat, sinó que sovint ens trobem amb professionals entregats però sobrecarregats, amb un volum de feina difícil de gestionar en l’horari laboral i amb una gran quantitat de situacions emocionalment complexes (ja sigui entre docents, amb els estudiants o amb les famílies). Sovint, la tasca del docent implica un conjunt d’exigències que poden acabar perjudicant als propis docents.

​

- Aquesta situació requereix que el claustre pugui recolzar-se i esdevenir una xarxa de suport que camini en una direcció integradora, considerant tant l’individu com la comunitat des d’una perspectiva holística.

​

- Als propers apartats compartim eines com la CNV i altres pràctiques restauratives que poden ser molt transformadores tan individual i col·lectivament.