Sóc la Maria Noguer i vaig estudiar periodisme a l'UAB ja fa una pila d'anys (em vaig llicenciar el 2003). Des de llavors no he parat de treballar al sector, especialitzant-me, a poc a poc, en l'àmbit cultural i, sobretot, en el món de les arts escèniques, els últims 10 anys a l'empresa Bitò responsable de diferents produccions teatrals i el festival Temporada Alta.

​

Tot i que mai m'he dedicat professionalment a l'educació sempre ha estat molt present a la meva vida. Filla i néta de mestres vocacionals i amiga de grans educadores he crescut al costat d'apassionats de l'ensenyament de tots els àmbits. Com a dany col·lateral d'aquesta meva relació social amb els professionals de l'educació he presenciat i participat en infinitat de converses sobre com apropar l'art i la literatura a infants i joves i he cursat diferents formacions que buscaven resposta a aquesta comunió. I la llengua?, doncs l'entenc com l'expressió d'aquesta cultura que necessita ser transmesa i descoberta. M'agrada obrir-me i obrir finestres, sobretot culturals. És en aquest sentit, que m'emociona la frase que he escollit: l'art d'ensenyar és l'art d'ajudar a descobrir del poeta i crític literari Mark Van Doren. I també, és en aquest sentit, que estic pensant de fer el trànsit cap al món de l'ensenyament i convertir-me en "profe".

​

Aquesta assignatura m'ha apassionat, comparteixo la importància de l'estètica que, crec, que l'Oriol Pallarès ens ha volgut transmetre. Per a mi no és una qüestió banal i va en sintonia amb tot el bla, bla, bla que he intentat explicar a la meva introducció. L'art com a "interruptor" de l'aprenentatge. L'estètica també com a principi ètic, la necessitat d'habitar i cohabitar l'espai també per aprendre. D'altra banda, els recursos presentats per a dinamitzar l'aula penso que em seran molt útils. Crec que saber utilitzar, críticament, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'aula és imprescindible per a qualsevol professional de l'ensenyament i aquesta assignatura ens ha facilitat una important "motxilla" de recursos en els quals he pogut aprofundir formant part de la comissió TAC. Estic molt contenta d'haver descobert eines útils, però més encara de reafirmar-me en la idea que sempre hi ha una aplicació digital o pedagògica per desenvolupar aquella idea que tens al cap, només és qüestió de trobar-la. Per tant: descoberta, reciclatge i formació constant, seran els ingredients principals del meu pla d'acció d'ara endavant si finalment viro cap al món de l'ensenyament.

​

La recta final del màster m'ha enganxat en un moment personalment molt complicat i la meva implicació, per tant, també ha fet una tombarella. Tot i això, he intentat no eludir responsabilitats i fer el que em toca, segurament amb una intensitat més moderada que la meva habitual.