Protocol d'actuació davant de situacions d'assetjament (bullying)
Breu definició i conceptes clau
L’assetjament escolar constitueix un fet que repercuteix negativament en tots els agents implicats, tant individualment (agressor, víctima i observadors) com de forma col·lectiva. A nivell individual, l’assetjament condiciona el desenvolupament personal i acadèmic tant de la persona que el pateix com de qui l’exerceix i el de la resta del grup, en consolidar hàbits i actituds no desitjables. Així mateix, es tensen les relacions i es veu greument afectat el funcionament de l’aula i la convivència en el centre educatiu.
Tant les famílies com els centres educatius tenen un paper important en la prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament. L’existència d’un protocol d’actuació té com a objectiu: dotar a tothom d’una eina efectiva per poder actuar davant la situació afavorint la coordinació dels diferents agents implicats per mitjà d’un circuit sistematitzat.
Objectius específics del protocol:
● Sensibilitzar el professorat i el personal del centre, l’alumnat i les seves famílies sobre l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals i la necessitat d’educar en la gestió positiva dels conflictes per tal de prevenir-los.
● Fomentar la implementació de mesures preventives en els centres educatius.
● Facilitar la detecció de situacions d’assetjament i ciberassetjament entre iguals que poden afectar el benestar de les persones i arribar a vulnerar els seus drets elementals.
● Promoure les intervencions educatives entre l’alumnat i les seves famílies davant situacions d’assetjament i ciberassetjament entre iguals.
● Establir un circuit de coordinació entre els diferents membres de la comunitat escolar i educativa implicats en el protocol.
Podem definir l’assetjament i ciberassetjament entre iguals com: la conducta de maltractament psicològic i/o físic, en el marc escolar, d’un alumne o grup d’alumnes a un altre de manera continuada. Parlem de ciberassetjament quan el maltractament es fa per mitjà de l’ús d’eines tecnològiques.
Senyals per identificar-lo:
1. Existeix una situació d’abús de poder que impedeix que la persona assetjada pugui sortir de la situació per ella mateixa.
2. Hi ha intencionalitat per part de l’agressor o agressors de fer mal, ja sigui físicament com psicològicament.
3. Qui el pateix es troba indefens enfront de qui l’intimida, i això té com a conseqüència inseguretat i deteriorament de l’autoestima.
4. Es repeteix sistemàticament al llarg d’un període de temps durant el qual l’agressió es dóna de manera sostinguda.
Aquestes agressions es poden manifestar de forma directa o indirecta. Acostumen a ser poc visibles pel que són difícils d’identificar i de diagnosticar, quant a la seva gravetat, i, per tant, també d’eliminar. Cal tenir present que l’alumne que pateix assetjament, normalment té dificultats per revelar els fets i demanar ajuda.
Parlem de ciberassetjament quan aquestes agressions es donen de forma reiterada i es fan mitjançant suports tecnològics (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social, amb missatges de text o de veu, imatges fixes o enregistrades, etc.). Com que no és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, la persona assetjada es veu privada de qualsevol possibilitat de defensar-se, fins i tot pot passar molt temps fins que s’assabenti què està passant. D’altra banda, la virtualitat dificulta que es produeixi un feedback que faci aturar l’agressió.
Característiques:
1. Mitjà: s’utilitzen eines tecnològiques com Internet, telefonia mòbil, xarxes socials, plataformes de difusió de continguts…
2. Format: es tracta d’un assetjament indirecte que afecta la víctima psicològicament.
3. Possible anonimat: sovint en situacions de ciberassetjament qui maltracta canvia la identificació, utilitza pseudònims, altera el llenguatge... el que dificulta la seva identificació i pot proporcionar-li una sensació d’impunitat. La incertesa que genera condueix a una disminució de la confiança en els companys i les companyes, i pot arribar a generar un ambient d’hostilitat en els centres educatius.
4. Perdurabilitat: els efectes de l’acció es perllonguen en el temps i en l’espai. La informació lesiva està disponible les 24 hores de dia i la majoria de les vegades és difícil eliminar el material publicat que pot estar exposat de forma pública durant molt de temps.
5. Difusió exponencial: a causa de les característiques dels mitjans utilitzats, l’impacte de l’agressió pot ser molt més gran. Internet aporta a la difusió un creixement exponencial.
6. Inseguretat: es perden els límits de quins espais i quins moments són segurs. La víctima es queda sense espais de protecció, ja que pot estar rebent constantment missatges de mòbil o ordinador o estar sent contínuament difamada en una xarxa social.
7. Relació amb l’assetjament: és freqüent que el ciberassetjament entre alumnes estigui lligat a situacions d’assetjament escolar en la vida real (sobretot comportaments d’exclusió i aïllament).
8. Agrupament de ciberassetjadors: Internet facilita l’agrupament d’assetjadors (coneguts entre ells o no) a qui demanar col·laboració en la difusió de continguts vexatoris o difamatoris.
Catàleg de conductes de ciberassetjament:
● Amenaçar mitjançant l’enviament de missatges amenaçants o desagradables per correu electrònic, whatsapp, xarxes socials…
● Robar contrasenyes, suplantar identitats: fer-se passar per una altra persona en els xats, entrar en el correu d’algú fent servir la seva contrasenya…
● Publicar a les xarxes socials fotos reals o trucades amb comentaris ofensius o publicar escrits despectius i/o insultants o etiquetar…
● Crear webs o blocs amb continguts ofensius.
● Publicar dades personals…
● Enregistrar fets d‛amagat o contra la voluntat de la víctima, agressions…
● Crear enquestes a Internet amb voluntat d’humiliar, per exemple “qui és la més grassa de l‛institut?” o “qui és el més imbècil del centre?”
● Insultar, amenaçar, utilitzar un llenguatge obscè o agressiu en els jocs multiusuari.
● Enviar programes brossa o virus, subscriure a la víctima a llistes de pornografia… No són ciberassetjament altres conductes de risc associades al mal ús o abús de les tecnologies com el consum de pornografia, les compres on-line o el joc patològic.
Assetjament i ciberassetjament directe o indirecte
L’assetjament entre iguals es pot exercir de forma directa o indirecta. En les formes directes, l’agressor dóna la cara, la víctima s’adona que algú li està fent mal. En canvi, les formes indirectes poden ser molt subtils: la víctima percep que hi ha alguna cosa que no rutlla, però no acaba de saber què està passant ni qui n’és responsable. El fet de no identificar l’agressor pot desestabilitzar molt; la víctima arriba a dubtar de les seves pròpies percepcions i pot patir un fort estrès i ansietat.
El ciberassetjament també pot exercir-se de forma directa o indirecta. En les formes directes trobem, per exemple, trucades, missatges, fotografies, vídeos o, fins i tot, filmacions en directe de la persona que agredeix. En el cas de les formes indirectes, en canvi, qui exerceix el ciberassetjament publica material comprometedor sobre la persona ciberassetjada, o bé suplanta la seva identitat i/o l’exclou a través de publicacions d’imatges compromeses, de comentaris o crítiques en pàgines webs, blogs o xarxes socials.
Segons la via, el cibersassetjament s’exerceix:
● A través de missatges de text
● A través de correus electrònics
● A través de whatsapp o altres xats
● A través de les xarxes socials
● A través de fotografies i/o vídeos que s’envien o es publiquen
● A través de jocs on-line
Tipologies de ciberassetjament segons el tipus de conducta:
● Provocació incendiària (flaming): s’intercanvien insults breus i acalorats mitjançant missatges electrònics utilitzant un llenguatge vulgar i enutjat.
● Fustigació (harassment): quan s’envien imatges o vídeos humiliants sobre una persona, s’envien virus informàtics, se’ls denigra en els jocs on-line.
● Denigració (denigration): quan es distribueix informació d’un altre en to despectiu i fals mitjançant correus electrònics, missatges o enviament de fotografies alterades digitalment.
● Assetjament públic (happy slapping):quan un grup filma les vexacions que infligeix a d’altres companys o companyes i les penja a la xarxa.
● Exclusió social (exclusion): quan es priva la víctima de l’accés a fòrums, grups, xats o xarxes socials. Suplantació de personalitat (impersonation): quan s’entra en un compte de correu electrònic o en el perfil d’una xarxa social d’una persona per enviar o publicar material comprometedor, manipulant i usurpant la identitat.
● Difamació i joc brut (outing and trickey): quan s’enganya la víctima perquè comparteixi i transmeti informació confidencial sobre un altre promovent rumors difamatoris.
Deu punts per conèixer millor l’assetjament i el ciberassetjament
1. Assetjar no és "fer una broma
En una broma tothom riu i ningú no resulta perjudicat, mentre que en l’assetjament hi ha una víctima.
2. Qualsevol pot fer conductes d’assetjament i ciberassetjament o patir-les.
Tot i que qualsevol alumne pot comportar-se agressivament en un moment concret, hi ha alumnes que utilitzen la violència per solucionar els problemes. N’hi ha que abusen de la seva força física per a sentir-se poderosos. Aquests alumnes solen tenir dificultats per relacionar-se amb els altres i mostrar baixa tolerància a la frustració o dificultats per complir les normes i respectar els límits.
3. En les situacions d’assetjament tothom hi juga un rol.
L’assetjament entre iguals no és una qüestió només d’agressor i víctima; és un problema seriós que afecta tothom. Es tracta d’una violència social per naturalesa, que té efectes molt negatius en el clima de l’aula i en els processos d’ensenyament-aprenentatge del grup classe on té lloc.
4. Nois i noies són diferents quan agredeixen.
Pel que fa al gènere, es confirma que l’assetjament continua essent un fenomen que afecta bàsicament els nens, que l’exerceixen i el pateixen en major proporció que les noies. A l’ESO la incidència per sexe és molt semblant. En general, els nois utilitzen més les formes directes d’agredir com pegar, amenaçar i insultar mentre que les noies acostumen a ser protagonistes d’agressions indirectes i relacionals. Pel que fa al ciberassetjament, es constata que, d’una banda, les noies tenen més conductes assetjadores mitjançant les tecnologies que presencialment i, d’altra, que les noies són víctimes de ciberassetjament en un percentatge superior al dels nois.
5. L’assetjament entre alumnes és un problema de salut que afecta a tothom.
S’ha demostrat que els alumnes implicats en situacions d’assetjament i ciberassetjament continuat tenen més trastorns psicològics i problemes conductuals que els no implicats, tant pel que fa als agressors com a les víctimes. Els alumnes victimitzats poden desenvolupar aversió a l’escola, depressions, angoixes i una pèrdua d’autoconfiança i d’autoestima que pot tenir greus conseqüències per al seu desenvolupament. En casos greus, poden tenir ideacions o, fins i tot, fer intents de suïcidi. Les situacions d’assetjament i ciberassetjament també afecten els espectadors i l’entorn on es produeixen. De fet, les persones que viuen o observen de manera reiterada relacions d’abús basades en la violència, s’insensibilitzen i poden acabar pensant que
6. El noi o la noia victimitzat necessita ajuda.
Hem de tenir present que la víctima està atrapada en una espiral de violència de la qual no n’és responsable i d’on no pot sortir-se’n tota sola; necessita la intervenció dels altres. Si els companys l’ajudessin, es trencaria el cercle de l’assetjament, però generalment això no passa perquè, de vegades, els companys formen part del grup de ciberagressors o en són seguidors i els que podrien oferir-li ajuda no saber com fer-ho o tenen por. Poques vegades qui pateix assetjament i ciberassetjament busca l’ajuda dels adults, perquè sovint no entén què passa, creu que és culpa seva i sent vergonya; també se sent malament per no saber-se defensar i pot preferir amagar el problema, o bé pot tenir por de la possible repressió dels agressors. És important fer-los saber que estan patint una situació injusta de la qual no en són responsables i que han de poder confiar que els adults l’ajudaran. Els alumnes que pateixen assetjament o ciberassetjament poden presentar certa fragilitat emocional i social que s’agreujarà per la situació en la qual es troba. Per això, caldrà ajudar-los a recuperar la seva autoestima, l’autoconfiança i millorar la capacitat de gestió de les relacions socials.
7. El noi o la noia que agredeix també necessita ajuda.
Hi ha alumnes que davant d’un conflicte no són capaços de generar solucions alternatives i responen agressivament; veuen l’agressió com la millor manera d’aconseguir els seus objectius i no tenen en compte les emocions ni els interessos dels altres (“Agredeixo per fer-me respectar”). En altres casos, agredeixen perquè tenen una percepció esbiaixada de les intencions de l’altre (“Agredeixo abans que m’agredeixin”). En ambdós casos infants i adolescents presenten una mancança d’habilitats socials i dificultats d’autoconeixement i de control emocional. Altres alumnes agredeixen a través de les relacions socials: manipulen els altres per aconseguir que un alumne determinat sigui rebutjat, no li facin costat o l’excloguin de les activitats. En aquest cas no es tenen manca d’habilitats socials sinó que en fan ús d’aquestes en benefici dels seus interessos i tenen una acusada dificultat per empatitzar emocionalment amb l’altre.
8. Aturar la situació requereix una actitud ferma
En tot cas, la víctima s’ha de sentir escoltada i protegida, i la persona agressora ha de saber que està incorrent en una falta greument perjudicial per a la convivència, i que no es permetrà que aquesta situació continuï.
9. Es tracta de drets fonamentals
Aquest fenomen afecta els drets fonamentals de les persones: tota persona té dret a veure’s lliure de l’opressió i la humiliació repetida i intencionada, tant a l’escola com en tot l’àmbit social.
10. La col·laboració de la família és imprescindible
Les famílies poden desenvolupar un paper clau en la prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament escolar. Tenint en compte la dificultat que mostren infants i adolescents per comunicar que estan patint assetjament, cal promoure els estils parentals comunicativament oberts que facilitin la comunicació en tot moment, perquè sigui més senzill expressar el malestar a l’inici d’una situació d’assetjament.
Els centres educatius han de ser entorns segurs d’aprenentatge i socialització.
Normativa preventiva davant l’assetjament i el ciberassetjament:
1. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC 5422 -16/07/2009)
A destacar:
L’ article 7 sobre Convivència.
L’article 30 sobre Dret i Deure de convivència.
L’article 33, que tracta sobre Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions.
A destacar:
L’article 25, sobre l’Àmbit d'aplicació de la mediació, disposa que
A destacar:
L’article 12 sobre Educació
Normativa sobre protecció de dades:
1. Article 18.4 de la Constitució Espanyola i en l’article 31 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com a dret a l’autodeterminació informativa (STC. 292/2000). Aquest dret es desenvolupa en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)
Normativa sobre ús d’imatges i divulgació d’informació relativa a la vida íntima de les persones:
1. Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil al dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge en els articles 7.2. i 7.3.
2. Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil en el seu article 4.1.
3. Llei 14/2010 del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència regula la utilització de les imatges dels menors en la publicitat o en els medis de comunicació social (articulat 59 a 62 del Capítol IX). Concretament, en l’article 61.
Factors de risc de les situacions d’assetjament i ciberassetjament entre iguals i accions de prevenció:
Vinculats al desenvolupament personal:
-
Un autoconcepte negatiu i baixa autoestima.
-
La dificultat per reconèixer i gestionar les emocions.
-
La dificultat per avançar en el pensament conseqüencial.
-
La dificultat per relacionar-se amb els altres.
Vinculats al context escolar:
-
La tendència a minimitzar l’assetjament i el ciberassetjament.
-
La manca de formació.
-
La dificultat de crear vincles.
-
La manca d’estratègies organitzatives facilitadores de la convivència.
Vinculats a l’àmbit familiar:
-
El desconeixement dels processos d’assetjament i ciberassetjament
-
La dificultat de posar en pràctica pautes educatives que promoguin les relacions positives
-
La dificultat d’establir processos de corresponsabilitat escola-família.
Vinculats a l’entorn:
-
La dificultat de treballar en xarxa
-
La baixa participació de l’alumnat en activitats de lleure
Vinculats al desenvolupament personal i accions de prevenció:
-
Un autoconcepte negatiu i baixa autoestima
-
La dificultat per reconèixer i gestionar les emocions
-
La dificultat per avançar en el pensament conseqüencial
-
La dificultat per relacionar-se amb els altres
Prevenció de factors de risc vinculats al desenvolupament personal.
L’establiment de vincles forts i sans és una de les primeres tasques que han d’afrontar els docents per a la creació d’un bon clima de convivència a l’aula, en general, i per a la prevenció de situacions d’assetjament i ciberassetjament, en particular.
Treballar l’autoconcepte i l’autoestima des de l’acció tutorial:
-
En la tutoria individualitzada
-
En la tutoria grupal.
-
En l’acció tutorial compartida
Altres recursos:
La dificultat per reconèixer i gestionar les emocions
Treballar la gestió de les emocions i el desenvolupament de l’empatia mitjançant diversos recursos
-
Programa d’innovació pedagògica #aquiproubullying, dins el mòdul Competències socioemocionals
Altres recursos:
La dificultat per avançar en el pensament conseqüencial
Per fer prevenció en relació amb aquest factors de risc es proposa:
-
Treballar amb l’alumnat les habilitats cognitives emprant com a recurs el Programa de competència social, editat pel Departament d’Ensenyament,que ofereix activitats diferenciades segons l’etapa educativa.
-
Fomentar l’entrenament del pensament conseqüencial mitjançant el mòdul formatiu Ús segur i responsable de les xarxes per a Educació Primària i Ús segur i responsable de les xarxes per a Educació Secundària, elaborats pel Departament d’Ensenyament en el marc del Programa d’innovació pedagògica #aquiproubylluing.
La dificultat per relacionar-se amb els altres.
Davant d’aquesta situació, el centre educatiu pot dur a terme actuacions com:
-
Fomentar el valor del respecte. Swing of chance
-
Treballar amb l’alumnat de Secundària l’assertivitat utilitzant com a recursos:
-
Practicar amb l’alumnat l’ús adequat de la comunicació a internet, les normes de conducta i gentilesa a l’àmbit digital i pautes educatives de reacció quan succeeix alguna situació de ciberassetjament.
Factors de risc vinculats al context escolar i accions de prevenció
La tendència a minimitzar l’assetjament i el ciberassetjament
-
La manca de formació
-
La dificultat de crear vincles
-
La manca d’estratègies organitzatives facilitadores de la convivència
Factors de risc vinculats a l’àmbit familiar i accions de prevenció
El desconeixement dels processos d’assetjament i ciberassetjament
-
La dificultat de posar en pràctica pautes educatives que promoguin les relacions positives
-
La dificultat d’establir processos de corresponsabilitat escola-família
Factors de risc vinculats a l’entorn i accions de prevenció
La dificultat de treballar en xarxa
-
La baixa participació de l’alumnat en activitats de lleure
Indicadors de coneixement o sospita d’una situació d’assetjament o ciberassetjament
Indicadors emocionals
-
Sovint presenta nafres, talls o blaus inexplicables.
-
Presenta trastorns psicosomàtics (mal de panxa, mal de cap, vòmits...).
-
Manifesta canvis en les pautes de menjar: sovint hi ha disminució de les ganes de menjar i pèrdua de pes.
-
S’expressa amb dificultat i fins i tot quequeja.
-
Té problemes de son.
-
Presenta tics nerviosos.
Indicadors emocionals
-
Evita anar a determinats llocs, classes, falta dies determinats...
-
Fa absentisme i pot arribar a l’abandonament escolar.
-
Presenta una actitud hipervigilant, de recel.
-
Sovint està sol, no té amics i/o és rebutjat pels companys.
-
Presenta canvis sobtats en les rutines diàries(no vol anar al pati, no vol seure en un lloc, vol quedar-se a la classe, demana que el mestre l’acompanyi, etc.).
-
Baixa el seu rendiment acadèmic.
-
No troba, perd o li prenen les coses sovint.
-
Sovint és intimidat o molestat, es fiquen amb ell o està ficat en baralles en què es troba indefens.
-
Comença a amenaçar o agredir altres nens més petits.
-
Sempre explica històries, diu mentides, fa estranyes justificacions.
-
Es culpa dels problemes o les dificultats.
-
No vol anar al centre educatiu o s’aïlla dels seus companys.
Indicadors emocionals
-
Està pendent constantment que el mòbil o l’ordinador estiguin encesos i disponibles, inclús quan dorm.
-
Es mostra enfadat, depressiu o frustrat després d’utilitzar l’ordinador.
-
Deixa d’utilitzar l’ordinador de forma sobtada.
-
Mostra canvis sobtats de comportament després d’una trucada, missatge, accés a una xarxa...
-
Dona la contrasenya de correu o d’alguna xarxa amb facilitat.
-
Comparteix dades personals en diferents xarxes socials, com:facebook, tuenti o videojocs en línia…
-
Intercanvi a fotos o vídeos i informació personal per WhatsApp, Gossip, Informer.…
-
Accepta com a amics persones desconegudes
Indicadors emocionals
-
Expressa canvis sobtats d’humor, d’estats d’ànim o de comportament.
-
Expressa inseguretat i /o ansietat.
-
Li costa controlar-se.
-
Mostra poques habilitats socials (especialment assertivitat).
-
Mostra un aspecte contrariat, trist, deprimit i/o temorenc sense motiu aparent.
-
Plora amb facilitat i/o sovint s’angoixa emocionalment.
-
Es tanca en si mateix, evitant relacionar-se amb els amics o amb la família.
-
Es preocupa excessivament per la seva seguretat personal: dedica molt de temps i esforç a pensar i preocupar-se per trobar trajectes i espais segurs.
-
S’obsessiona per la seva alçada o pel seu pes, o altres trets físics.
Indicadors emocionals
-
Se’n burlen i li fan bromes desagradables, l’insulten, etc.
-
Li fan arribar notes o missatges electrònics insultants o amenaçadors.
-
Li donen contínuament la culpa de les coses que surten malament.
-
No li parlen, l’ignoren.
-
L’anomenen amb malnoms.
-
Mai no el conviden a festes o activitats fora de l’escola.
-
En els jocs d’equip sempre és dels últims en ser triat.
-
Coaccionen els possibles amics per tal que no interactuïn amb ell.
-
Rebutgen seure al seu costat.
-
Se’n burlen i el rebutgen pel seu aspecte físic, per com vesteix, per la seva forma de ser, per la seva orientació sexual…
Normativa (Direcció)
1. LLEI 12/2009, del 10de juliol, d’educació (DOGC 5422 -16/07/2009)
A destacar:
L’article 33, sobre Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions.
L’article 37, sobre Faltes i sancions relacionades amb la convivència.
2. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. DOGC 5686–05.08.2010
A destacar:
L’article 24, sobre Mesures correctores i sancionadores.
L’article 25 desenvolupa les garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència.
3. DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC 4670 -06.07.2006)
A destacar:
L’article 25, sobre l’Àmbit d'aplicació de la mediaci.
Informe de valoració
Davant el coneixement o la sospita d’una situació d’assetjament o ciberassetjament entre iguals per part de qualsevol membre de la comunitat escolar, caldrà posar-ho en coneixement de la direcció del centre. Convindrà que aquesta informació es reculli per escrit.
El director o directora de cada centre educatiu podrà definir un equip de valoració que estarà integrat per diferents professionals en funció dels recursos disponibles.
Per tal de formar aquest equip es recomana:
-
Vetllar perquè la composició sigui estable.
-
Que estigui integrat per 5/6 professionals com a màxim.
-
Que en formin part, com a mínim, el tutor o tutora, el cap o la cap d’estudis, el professional orientador del centre i/o el mestre o la mestra de pedagogia terapèutica
L’equip de valoració, per encàrrec del director o directora, podrà realitzar les tasques següents per tal de recollir la informació necessària i assessorar sobre la intervenció que es podria dur a terme:
-
Compilació d’informació: recollida d’informació sobre els fets i alumnes implicats en la possible situació d’assetjament o ciberassetjament.
-
Entrevistes a l’alumnat implicat (alumne presumptament assetjat o ciberassetjat i alumne presumptament assetjador o ciberassetjador) i contrast de la informació amb les seves famílies. També convé fer entrevistes a altres alumnes observadors.
-
Redacció de l’informe amb tota la informació i lliurament a la direcció del centre per fer-ne la valoració
Fases de la intervenció educativa davant una situació d’assetjament o ciberassetjament entre iguals
Fase 1: Mesures d’urgència
Quan la direcció del centre té la certesa que s’ha produït o s’està produint una situació d’assetjament i ciberassetjament entre iguals, cal intervenir de manera immediata, eficaç i contundent, però no precipitada ni improvisada, per tal d’aturar aquesta situació i garantir la seguretat de l’alumne que ha estat assetjat. Cal, també, fer una condemna seriosa dels fets i insistir en el grau de permissivitat zero per part del centre educatiu respecte a tot allò que atempti contra la convivència.
Fase 2: Protecció a l’alumnat que ha estat assetjat i/o ciberassetjat
Tot alumne que ha patit assetjament i ciberassetjament té dret a la protecció, informació, suport, assistència i atenció i a la participació activa des de l’inici i durant tot el procés de la intervenció i, per un temps adequat, després de concloure-la, així com a rebre un tracte respectuós, professional, individualitzat i no discriminatori. Aquesta fase ha d’executar-se amb la màxima celeritat possible i té un caràcter transversal al llarg de successives etapes de la intervenció post-assetjament i post-ciberassetjament. La finalitat d’aquesta fase és garantir el compliment del dret a la protecció i defensa integral de la persona (d’acord amb l’article 8 Protecció contra els maltractaments de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència) i és per aquest motiu que es fonamenta en un concepte ampli de reconeixement, protecció i suport.
Fase 3: Detecció de necessitats educatives i concreció d’actuacions
El que orienta com ens relacionem amb les persones i les respostes que donem davant determinades situacions són les actituds i valors. Així, en tota relació interpersonal basada en el binomi domini -submissió, com és el cas de l’assetjament i el ciberassetjament, cal conèixer quines actituds i valors el sostenen i què és el que motiva la conducta de l’alumnat implicat. Al llarg d’aquesta fase cal esbrinar què ha portat a l’alumnat que ha assetjat atenir aquesta conducta. Això ajudarà a establir quines mesures reeducatives són les més adients per desenvolupar i potenciar les competències i habilitats que l’han d’ajudar a evitar que aquesta situació es reprodueixi i que sigui capaç de relacionar-se amb si mateix i amb els altres de manera positiva. Amb l’alumne que ha estat assetjat i ciberassetjat caldrà concretar les competències i habilitats que l’han d’apoderar per tal de fer front a la situació que ha viscut, eliminar i minimitzar el risc de rebre novament aquest tipus d’agressions.
Fase 4: Col·laboració i compromís de les famílies
En aquesta fase es reprèn el contacte amb les famílies de l’alumnat directament implicat en la situació d’assetjament i ciberassetjament que es va iniciar en les primeres fases d’intervenció. Convé no deixar passar més d’una setmana des de la primera entrevista per convocar les famílies novament. En aquesta segona trobada es tracta d’informar de les necessitats educatives detectades i la concreció de les actuacions que s’han començat a fer i es faran al centre així com demanar a les famílies quines actuacions estan fent a casa. En tot moment és important evitar culpabilitzar-les i que se sentin fiscalitzades. L’objectiu és col·laborar, compartir,complementar i donar coherència a les actuacions, que se sentin acompanyades i, sobretot, cercar el compromís mutu per oferir la millor resposta possible a la situació que estan vivint. Per a una gestió adequada dels casos de ciberassetjament, ja s’haurà establert prèviament una coordinació estreta de les actuacions entre famílies i centre educatiu per tal de garantir la seva col·laboració en relació amb la seguretat i el bon ús de les tecnologies.
Fase 5: Reconeixement, acceptació i reparació del dany
És imprescindible, abans de plantejar cap mesura restaurativa, que l’alumnat que ha assetjat o ciberassetjat sigui capaç de reconèixer els fets i acceptar-ne la responsabilitat, com un primer pas en la reparació del dany. També caldrà buscar de quina manera ha causat el dany pot reparar-lo i contribuir per tal que aquestes situacions no es tornin a produir. És important plantejar diferents fórmules de reparació: la directa, envers l’alumne/a que ha estat assetjat o ciberassetjat,i la indirecta, respecte al grup i, si escau, respecte a la comunitat educativa, analitzant en cada cas les dificultats i els beneficis que aporta a les parts implicades. A més de la reparació del dany,és important treballar a fi que l’alumnat que ha patit la situació d’assetjament o ciberassetjament se senti reconegut i s’eviti qualsevol tipus de revictimització.
Fase 6: Pràctiques reparadores i restauratives
En una situació d’assetjament o ciberassetjament, un cop atesa la víctima, treballades les necessitats educatives amb tots els afectats i les afectades i reconeguts els danys, serà convenient valorar la possibilitat d’endegar un procés restauratiu per tal que les persones afectades, a partir del que ha passat, puguin posar en comú com s’han sentit i quines necessitats tenen per reparar i ser reparades i com donar-hi resposta de manera conjunta, amb l’objectiu de reparar-ne el dany i restaurar-ne les relacions. Cal evitar, però,en tot moment, una possible revictimització. Les pràctiques restauratives tenen el seu origen en la justícia restaurativa i constitueixen un conjunt d’activitats, més o menys formals, que tenen com a objectiu desenvolupar comunitat i gestionar els conflictes tot reparant el dany i restaurant les relacions. Respon, doncs, a un doble enfocament: un de proactiu (crear comunitat) i un altre de reactiu (reparar danys i restaurar relacions), tot transformant-les i superant el model domini-submissió. Els processos restauratius són responsabilitzadors i capacitadors i, alhora, no-culpabilitzadors i no-estigmatizadors i volen oferir espais de seguretat i confiança, facilitant l’apoderament de la víctima i l’assumpció, en l’agressor, d’un paper actiu i reflexiu sobre les causes i els efectes de les conductes.
Fase 7: Seguiment del cas
Si bé a curt termini es fa el seguiment de totes les mesures concretades a les diferents fases, un cop tancat el cas,caldrà supervisar i valorar l’eficàcia i efectivitat de les actuacions, i constatar que la situació d’assetjament i ciberassetjament no s’ha reproduït i que el clima de l’aula és l’adequat. Així, a mig i llarg termini, caldrà comprovar la consolidació de les actuacions, la seva eficàcia i el tancament final del procés.
-
Tancament positiu: Quan el grau d’eficàcia de les accions plantejades ha aconseguit l’assoliment dels objectius fixats al començament de les intervencions, l’assetjament i ciberassetjament s’ha erradicat i hi ha hagut un procés de reparació i de restauració de relacions.
-
Tancament negatiu: Quan el centre no disposa de garanties que la situació d’assetjament i ciberassetjament hagi estat resolta o que no es tornarà a produir. En aquest cas,caldrà reactivar, d’una banda,les mesures preventives genèriques i, d’altra,el treball individualitzat amb l’alumnat implicat.