Protocol d'actuació davant de situacions d'homofòbia
Conceptes clau i definicions
Objectiu:
Dotar els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya d’una eina per prevenir, detectar i intervenir enfront situacions d’assetjament a l’alumnat per motius d’orientació afectiva sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
Objectius específics
-
Sensibilitzar al professorat i el personal del centre, l’alumnat i les seves famílies sobre les conductes d’assetjament per motius d’orientació afectiva sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i la necessitat d’educar en la gestió positiva dels conflictes per evitar-les.
-
Fomentar la implementació de mesures preventives en els centres d’educació del Servei d’Educació de Catalunya.
-
Facilitar la detecció de conductes d’assetjament per motius d’orientació afectiva sexual, identitat de gènere o expressió de gènere que poden afectar el benestar de les persones i arribar a vulnerar els seus drets elementals.
-
Promoure les intervencions educatives enfront situacions d’assetjament per motius d’orientació afectiva sexual, identitat de gènere o expressió de gènere amb l’alumnat dels centres de secundària i les seves famílies.
-
Establir un circuit de coordinació entre els diferents membres de la comunitat escolar i educativa implicats en el protocol.
L’assetjament per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere està contemplat en la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i està tipificat com a delicte d’odi i discriminació dins del Codi Penal.
És per això que, a més a més d’elaborar pautes d’intervenció adreçades a víctimes i a persones agressores, també és necessari elaborar mesures d’intervenció en el grup classe i en la comunitat escolar.
És per això que, a més a més d’elaborar pautes d’intervenció adreçades a víctimes i a persones agressores, també és necessari elaborar mesures d’intervenció en el grup classe i en la comunitat escolar.
Conductes d’odi i discriminació
Són aquelles actituds, conductes i pràctiques individuals, socials i institucionals que propicien un tracte d’inferioritat a persones o grups socials pels seus trets o atributs (color de la pell, origen ètnic, gènere, orientació afectivo-sexual, etc.).
L’assetjament per motius d’orientació afectivo sexual, identitat de gènere o expressió de gènere s’analitza d’acord amb el que especifica la llei:
Dins els centre educatius podem trobar les següents conductes d’odi:
1. L’homofòbia i la bifòbia
Consisteixen a emetre opinions, tenir actituds o dur a terme accions contra persones o grups per la seva orientació sexual. Parlarem de conducta homofòbica quan les accions van en contra de persones o grups amb una orientació sexual cap al mateix sexe al qual pertanyen, i de conducta bifòbica quan les accions van en contra de persones o grups que es senten atretes sexualment/afectivament per persones dels dos sexes.
La discriminació per orientació sexual constitueix una violació dels drets humans (DDHH) ja que nega la igualtat de drets i deures i atempta contra la dignitat de les persones pel fet de ser diferents a causa de la seva orientació sexual (homofòbia i bifòbia).
Quan aquestes conductes discriminatòries es repeteixen i promouen algun tipus de segregació contra l’orientació sexual es parla d’homofòbia o de bifòbia segons el motiu que les generen. Si aquestes conductes s’expressen amb violència física o verbal, de forma reiterada contra una persona concreta i hi ha desequilibri de poder, es parla d’assetjament homòfob o bífob.
Context educatiu:
-
Preadolescència: moment d’inici de les relacions afectives i sexuals, on es poden donar situacions de rebuig cap a aquests infants o joves per motiu de la seva orientació afectivo-sexual, la qual cosa genera un sentiment d’incomprensió i solitud per l’infant o jove que les pateix.
-
Adolescència: època de canvis, de descoberta, de construcció de la pròpia identitat i la iniciació a les relacions afectivo-sexuals. A més dels evidents canvis físics i psíquics, hi ha un procés d’acceptació d’un mateix i una lluita per defensar la singularitat que esdevenen complexos si l’entorn proper, el grup d’iguals, no accepta la diversitat.
-
Centre Educatiu: ha de protegir les persones discriminades o assetjades i haurà de donar una resposta educativa i preventiva basada en el respecte a la diversitatsexual, de gènere i familiar (famílies homoparentals, monoparentals, etc.) de tots els membres de la comunitat educativa. L’alumnat que és discriminat o assetjat per la seva orientació afectivo-sexual requereix una resposta ràpida i efectiva per part del professorat. Detectar aquestes situacions no sempre és fàcil. Caldrà estar atents i vetllar perquè tant les persones afectades com el grup proper denunciïn el que està passant.
-
Les famílies hauran d’extremar la seva atenció per poder adonar-se del que està passant. És important compartir amb fills i filles el que senten i el que els passa per afavorir la seva acceptació i evitar la culpabilització. A més, pot facilitar la prevenció de situacions de discriminació o la seva detecció.
2. La transfòbia
Consisteix a emetre opinions, tenir actituds o dur a terme accions contra persones o grups per la seva identitat de gènere sentida, diferent al sexe assignat en néixer.
La discriminació trànsfoba constitueix una violació dels drets humans (DDHH) ja que nega la igualtat de drets i deures i atempta contra la dignitat de les persones pel fet de ser diferents a causa de la seva identitat de gènere sentida.
Quan aquestes conductes discriminatòries es repeteixen i promouen algun tipus de segregació contra la identitat de gènere sentida parlem de transfòbia. Si aquestes conductes s’expressen amb violència física o verbal, de forma reiterada contra una persona concreta i hi ha desequilibri de poder, es parla d’assetjament transfòbic.
Context educatiu
-
Infància: Les conductes trànsfobes es comencen a donar quan els infants encara són molt petits, abans de la consolidació de la pròpia identitat. Es donen situacions de rebuig per la manera d’expressar-se o per tenir certes conductes (per exemple, voler que l’anomenin amb el nom de nen o nena d’acord amb el seu sexe sentit, o voler anar vestit d’acord amb el gènere amb el qual s’identifiquen), la qual cosa genera un sentiment d’incomprensió i solitud.
-
Adolescència: època de canvis, de descoberta, de construcció de la pròpia identitat i la iniciació a les relacions afectivo-sexuals. Per a les persones transgèneres es un període especialment complicat atès que es produeixen en el seu cos canvis hormonals i físics contraris al sexe amb el qual ells i elles s’identifiquen. A més, hi ha un procés d’acceptació d’un mateix i una lluita per defensar la singularitat que esdevenen complexos si l’entorn proper, el grup d’iguals, no accepta la diversitat.
-
Centre educatiu: haurà de protegir les persones discriminades o assetjades i haurà de donar una resposta educativa i preventiva a fi que l’escola esdevingui un entorn amable on tothom pugui viure d’una forma natural la seva identitat o expressió de gènere. L’alumnat que és discriminat o assetjat per la seva identitat o expressió de gènere requereix una resposta ràpida i efectiva per part de tot el professorat. Detectar aquestes situacions no sempre és fàcil, cal un coordinació del claustre del professorat per optimitzar els mecanismes de prevenció i detecció que promoguin que tant les persones afectades com el grup proper denunciïn el que està passant.
-
Les famílies: hauran d’extremar la seva atenció per poder adonar-se de si el seu fill o filla està patint una situació d’assetjament. S’ha de treballar la importància de cuidar i estimar el seu cos, a fi que l’adolescent, decideixi o no iniciar un procés d’hormonació, visqui el sexe i el gènere sentit com a propis amb tota la informació i el recolzament necessari. És important compartir amb fills i filles el que senten i el que els passa per afavorir la seva acceptació i evitar la culpabilització.
10 punts per conèixer millor el tipus d’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere:
1. L’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere és una conducta d’odi i discriminació.
La conducta d’odi i discriminació és una actitud que es basa en prejudicis, creences i opinions preconcebudes en relació a la pertinença grupal (com és el cas de l’assetjament a les persones LGBTI) i no als trets específics de l’individu. Quan aquestes conductes es produeixen de forma intencionada i reiterada en el temps parlem d’assetjament.
2. L’assetjament per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere està contemplat en la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i tipificat com a delicte d’odi i discriminació dins del Codi Penal.
3. La víctima té por a denunciar.
Les persones que pateixen discriminació o assetjament no acostumen a denunciar el que està passant per desconeixement, per vergonya, per por o per desconfiança en el sistema. En una situació de discriminació hi poden haver persones que animen els maltractadors i d’altres que observen sense participar directament, però amb aquesta actitud passiva toleren la discriminació. Denunciar una injustícia és un acte just i responsable i cal treballar en la implicació de tot el grup classe i la comunitat escolar.
4. En les situacions d’assetjament tothom hi juga un rol.
L’assetjament entre alumnes no és una qüestió només d’agressor i víctima; és un problema seriós que afecta tothom. Es tracta d’una violència social per naturalesa, que té efectes molt negatius en el clima de l’aula i en els processos d’ensenyament-aprenentatge del grup classe on té lloc.
- Agressor/a: comença l’assetjament i en pren part activa
- Seguidors: no comencen l’assetjament, però en prenen part activa.
- Partidaris: no prenen part activa, però el recolzen mostrant un suport obert. Espectadors: no prenen posició, no intervenen.
- Possibles defensors: pensen que caldria ajudar la víctima, però no ho fan.
- Defensors: no els agrada l’assetjament i ajuden la víctima o ho intenten.
5. Senyals que poden indicar que un infant o adolescent està patint assetjament escolar.
- Hem d’estar atents, tant en entorn escolar com familiar, de diferents senyals que poden ser indicadors que l’infant o adolescent és víctima d’una situació d’assetjament:
- Mostra una baixa autoestima: se sent insegur, poc valorat, trist i vulnerable, no expressa els seus sentiments...
- És poc comunicatiu i s'aïlla; es tanca en ell mateix, diu que no li passa res, vol estar sol, té dificultats per socialitzar-se...
- Experimenta sentiments d'inferioritat, d'impotència i de rebuig a la pròpia imatge personal.
- No vol anar a l'escola o hi posa tota mena d'excuses. • Prefereix quedar-se a casa i no sortir, li costa quedar amb amics...
- Canvia el seu comportament diari: perd la gana, dorm poc o té malsons...
- Li canvia el caràcter: se'l veu angoixat o deprimit, irascible, s'enfada per no res..., inclús pot arribar a ser agressiu en situacions de conflicte.
- Disminueix el seu rendiment escolar o té dificultats per integrar-se al grup classe.
- Pateix agressions físiques o psíquiques.
6. La víctima necessita ajuda.
En qualsevol dels casos, necessiten recuperar la seva autoestima, l’autoconfiança i millorar la capacitat de gestió de les relacions socials, i això es pot fer amb activitats d’educació emocional i programes de competència social.
7. La persona agressora necessita ajuda.
Perquè l’agressor prengui consciència del que fa als altres es pot recórrer als programes de competència social i a les tècniques de resolució de conflictes. En aquests casos l’educació emocional serà útil i necessària.
8. Aturar la situació requereix una actitud ferma. Tolerància zero.
La víctima s’ha de sentir escoltada, acompanyada i protegida, i la persona agressora ha de saber que està incorrent en una falta greument perjudicial per a la convivència, i que no es permetrà que aquesta situació continuï.
9. Es tracta de la vulneració de drets fonamentals.
Es tracta de drets fonamentals i els centres educatius són responsables de la protecció dels seus alumnes.
10. Per prevenir i aturar l’assetjament cal la implicació de tothom.
Per prevenir les conductes d’odi i discriminació i la violència que porten associada cal treballar conjuntament família i escola les habilitats cognitives, emocionals i socials d’infants i joves, amb la col·laboració d’altres agents educatius de l’entorn.
Normativa preventiva enfront l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
1. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC 5422 -16/07/2009)
A destacar:
-
L’ article 2 sobre Principis rectors del sistema educatiu.
-
L’article 7 sobre Convivència
-
L’article 30 sobre Dret i Deure de convivència.
-
L’article 32 sobre Mediació
-
L’article 33 sobre Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions.
2. DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius(DOGC 5686 – 05/08/2010)
A destacar:
-
L’ article 19 sobre el contingut de les Normes d’organització i funcionament del centre. (NOFC)
-
L’article 23 sobre Mesures de promoció de la convivència.
-
L’ article 25 sobre l’Àmbit d’aplicació.
-
L’ article 12 sobre Educació.
7. Documents per a l’organització i gestió dels centres. Actuacions del centre en diversos supòsits. Curs 2016/2017
A destacar:
-
L’apartat 1.7, Atenció a infants i adolescents transgènere o intersexuals en centres educatius.
Gestió d’Aula
Algunes estratègies per abordar la resposta a possibles conductes d’odi i discriminació són:
1. Desenvolupar activitats de prevenció
2. Practicar la mirada atenta i l’escolta activa
3. Impulsar la cohesió de grup i la participació
4. Fomentar la figura del company tutor i l’ajuda entre iguals
5. Gestionar l’aula de manera eficaç
Objectiu: crear un clima adequat de relacions positives a l’aula perquè l’aprenentatge es pugui donar de forma eficaç. A més, una gestió eficaç de l’aula permetrà evitar situacions d’odi i discriminació.
Indicadors de coneixement o sospita d’una situació d’assetjament o ciberassetjament
Normativa (Direcció)
Informe de valoració
Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius.
Objectiu:
Posar a l’abast dels centres educatius orientacions i pautes d’actuació per a l’adequada atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere de cara a garantir el seu lliure desenvolupament.
Objectius específics:
-
Fomentar la implementació de mesures d’atenció i acompanyament a l’alumnat transgènere en els centres d’educació del Servei d’Educació de Catalunya.
-
Establir un circuit de coordinació entre els diferents membres de la comunitat escolar i educativa implicats en el protocol.
-
Informar i formar el professorat i el personal del centre, l’alumnat i les seves famílies sobre la necessitat d’abordar la identitat de gènere i expressió de gènere com a un factor que reconeix i dona valor a la diversitat i que consolida un sistema educatiu inclusiu.
Marc Legal:
1. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC 5422 -16/07/2009)
A destacar:
-
L’ article 2 sobre Principis rectors del sistema educatiu.
-
L’article 7 sobre Convivència
-
L’article 30 sobre Dret i Deure de convivència.
-
L’article 32 sobre Mediació
-
L’article 33 sobre Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions.
2. LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC 5641- 02/06/2010)
A destacar:
-
L’article 5 sobre l’interès superior de l’infant o l’adolescent
-
L’article 12 sobre Educació
-
L’article 23 sobre persones transgènere i intersexuals
4. ACORD GOV/2015, de 20 de gener, pel qual s’aprova el Pla d’igualtat de gènere en el sistema educatiu
5. DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
A destacar:
-
L’article 3. Objectius
-
L’article 12. Acció tutorial
6. DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.
A destacar:
-
L’article 3. Objectius
-
L’article 19. Acció tutorial
7. DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. (DOGC 7477- 19/10/2017)
A destacar:
-
L’article 6 sobre funcions dels centres educatius
8. DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent
A destacar:
-
L’article 4. Consideració d'autoritat pública
-
L’article 7. Funcions en relació amb la comunitat escolar