Elias Martí
“Ausiàs Marc no és mort”. Lildami.
Difícilment podré oblidar la primera interacció amb el professor Oriol Pallarés a l’aula del Màster del professorat de secundària a la UAB, qui aprofitant-se que ningú de nosaltres el coneixia, va decidir començar la primera sessió representant un personatge durant cinc minuts. Aquella performance que a algunes persones ens va sorprendre tant, per una banda em fa recordar una companya qui, nerviosa, cada trenta segons em deia: «Tranquil que és broma, tranquil...» i per l’altra, la meva pregunta interior: «I si no ho és pas i aquest home va de debò?»
Un dels aprenentatges de les sessions de Dinàmiques d’Aula ha estat un eufemisme si paro atenció al nom de l’assignatura, evidentment, les meves classes no poden ser estàtiques i avorrides, i no puc permetre’m sessions com d’aquell professorat que encara escriu a la pissarra d’esquena al grup minuts i minuts, i així creuen que guanyen temps, que ja sonarà l’hora del pati i que encara no es notarà gaire que venen a les aules només a cobrar i, a més, creuen que ensenyen i transmeten la seva saviesa.
Si penso en un quin pla d’acció podria proposar el primer que he de fer és recordar la sessió del professor convidat, Marc Julià, i animar-nos a utilitzar la tecnologia no només per a preparar les nostres sessions sinó per fer-los servir com una eina més de transformació del coneixement. Els professorat transmissor de coneixements s’ha quedat enrere, a les pissarres i d’esquena a la classe. Si aconseguim amb la tecnologia —i tot el nostre potencial didàctic i pedagògic― que l’alumnat produeixi coneixement ja podríem estar molt contentes, perquè és una actitud que capgiraria aquell hàbit o costum que hem repetit generació rere generació: alumnat que seu passivament a consumir coneixement, quan vol fer-lo, és clar. Ja n’hi ha prou!
Així doncs, podríem començar cada seqüència didàctica amb un vídeo com aquest:
Presentació SD Ausiàs Marc. INS Apel·les Mestres. 3r ESO B (2019-2020) L'Hospitalet de Llobregat, la qual cosa significa dedicar més hores a la preparació de classes, abandonar els llibres de text com cartografia única a l’aula i transformar-nos, produir-nos, reproduir-nos.
Per acabar, des que vaig sentir que havia de pertànyer a alguna comissió em vaig proposar de primer voluntari per l’edició i disseny web del nostre portafoli digital. La sorpresa ha estat poder gaudir d’un equip tan eixerit com aquest i, a més, poder gaudir de ser-hi a la primera línia d’una feinada com la d’assolir la fita de treballar cooperativament i coordinada entre més de 60 persones, quins a més a més, han de tenir l’oportunitat de també ser editors per provar el funcionament del web. Tot un repte del qual ens en sabrem en sortir!